Posts Tagged ‘Kant’

Kant y las paragüeras (Elisa Beni, eldiario.es, 06/05/2017)

Mai 18, 2017

“Las elecciones individuales y el ejercicio de la libertad no están exonerados de un sentido moral. No todo aquello que elija el individuo es moralmente aceptable. La moral no es un concepto religioso, sino una conquista de la especie que nos ha permitido mejorar nuestra vida en sociedad desde los albores del homo sapiens hasta la actualidad. Ya es hora de explicar que la pretendida facultad de las mujeres para elegir prostituirse, o alquilar sus úteros o someterse a cualquier otra clase de explotación sexual, no es una opción moralmente aceptable. No lo es desde el punto de vista de la moral individual pero tampoco desde la moral social y desde esta última se lo reprochamos, porque sus opciones personales repercuten en el cuerpo social y en la posición que el resto de las mujeres ocupamos.

Kant -el filósofo de la moral de la razón- formuló su imperativo categórico para expresar la fórmula que el individuo debería utilizar para valorar si su elección personal es una elección moralmente aceptable. “Actúa de modo y manera que la máxima de tu voluntad pueda ser elevada a categoría de ley universal”, afirmó en una de sus formulaciones. Así vendríamos a que la opción de una mujer aislada sobre, por ejemplo, ganarse su vida cobrando por tener relaciones sexuales sería moralmente buena si la máxima “ganarse la vida cobrando por sexo con desconocidos es bueno” pudiera ser elevada a ley que sirviera como aserto moral universal y que tal opción pudiera devenir en norma de vida general. Aún no han encontrado los interesados en mantener este mercado forma de convencernos de que prostituirse sea una opción moral que mayoritariamente favorezca a las mujeres en general. Están en ello.”

Elisa Beni. http://www.eldiario.es/zonacritica/Kant-paragueras_6_640845916.html

Kant i Nietzsche

Mai 18, 2014

[Transcric la resposta d’un alumne de segon de batxillerat a la qüestió 4 de l’examen d’història de la filosofia, la qual em sembla excel·lent]

 

“Estima les teues virtuts, doncs per elles periràs”

La harmoniosa pau respirada a la ciutat de Königsberg s’havia tornat a la casa d’lmmanuel tot un calvari des de fa uns anys. El seu fill Friedrich s’havia tornat una fera, un lleó, una bèstia que desobeïa tota ordre que provenia del seu pare i cada vegada quedava més allunyat de la seua germana. Malgrat que lmmanuel era professor de Filosofia, així com Friedrich volia ser-ho,
ambdós mantenien constants disputes i discussions que minvaven la vida familiar.
– Fill, per molt que vulgues, sota el meu sostre, les meues regles. Has d’actuar només de manera que pugues desitjar que la màxima de la teua acció es convertisca en una llei universal. És a dir, no faces als altres el que no vulgues per a tu.
– Parles de dignitat? Elisabeth no la mereix! Aquell que estiga dispost a merèixer dignitat, per ella haurà de lluitar, per ella s’haurà d’esforçar. Què ha fet ella? Mentre jo, amb la meua voluntat de poder, he hagut d’estendre les meues arrels cap les més profundes obscuritats per créixer ben alt ella s’ha limitat a esperar que tot li vinguera donat per gràcia divina. Mereixem, doncs, el mateix? Hauria de ser tractada per igual?
– Ets un immoral.
– Perdona pare, però la moral apareix com el que és, corn una autèntica enverinadora i calumniadora de la vida. Jo estime el meu bé i les meues accions perquè he creat la meua pròpia moral, subjectiva a diferència de la teua voluntat de convertir en categòricament imperativa tota moral donada, uniformant-la, restant-li valor i sobretot possibilitat de superació. Jo m’he edificat sobre el voler i no el deure, sobre el poder i no el creure. Però
mira’t, la teua disfressa moral amaga el teu esperit de teòleg, tu mateix has construït les teues cadenes.
Un tens silenci va poder ser respirat al saló de la casa, on ambdós, pare i fill, apareixien cada vegada més enfrontats l’un amb l’altre.
Passaren els anys i Friedrich acabaria els seus estudis, nomenat catedràtic als 24 anys era ja una ment privilegiada que res tenia a envejar a un pare vell i decadent, un camell perdut en un desert on la Raó havia aturat el temps per fer-se a ella mateixa eterna i immortal.
Aquesta Raó, desprevinguda, no esperava l’arribada d’un xiquet capaç de, amb un martell, fer tornar a girar la roda i fer-la girar i retornar eternament.
Una vegada, a casa, pare i fill tornaven a discutir. Aquesta vegada havia sigut Friedrich qui havia iniciat la conversa dispost a aplegar fins el final.
– Pare, la teua Crítica malgrat que necessària, s’ha quedat a mig camí. És cert que és un gran treball, però estàs equivocat. Corn va a ser capaç d’establir veritats la Raó sobre un món contínuament canviant? L’únic que ha tractat de fer la Raó és calmar la por humana a allò que està per venir, a l’esdevenir. Davant aquest temor, l’home creà la Metafísica. No creus?
Ell, derrotat i cansat, sense forces, li va preguntar:
– Doncs, definitivament què defenses?
Els seus ulls dibuixaren un somriure, i la seua boca es va il•luminar.
– El triomf de la vida. Jo sols vull arribar a veure la meua vida i a mi mateix amb tan bons ulls que no desitjara una altra cosa que aquesta confirmació i aquest segell últims i eterns.
Després d’açò, ell abandonaria la casa, flamant i vigorós com un sol matutí que eix entre les muntanyes obscures.

Francesc X. Teodoro Alandete 2BB

Kant – vocabulari

Abril 28, 2010

En acabar de llegir el text de Kant (Pròleg a la segona edició de la Crítica de la Raó Pura), hauràs de saber definir i explicar els següents termes:

a priori, a posteriori, categories, dogmatisme, enteniment, experiència, fenomen – cosa en si, idees, intel·ligible – suprasensibleintuïció, metafísica, noümen, pensar, raó, sensibilitat, trascendental.

Kant (2)

Abril 19, 2010

Ací teniu dos enllaços.

El primer és per accedir a la introducció de Kant a la Crítica de la Raó Pura, traduïda per Joan B. Llinares.

El segon obri un document amb la unitat dedicada a Kant en el manual d’Història de la Filosofia, de J. M. Navarro Cordón i T. Calvo Martínez, editat per Anaya (pp. 226-250).

Kant (1724-1804)

Abril 19, 2010