Archive for the 'Psicologia evolutiva' Category

Piaget i la psicologia evolutiva

Abril 9, 2011

Jean Piaget (1896-1980) va aportar a la psicologia la idea segons la qual la intel·ligència humana varia i evoluciona en funció de l’edat, passant per diferents fases o estadis. En cadascun d’aquests estadis,  l’individu disposa d’esquemes o maneres d’estructurar i organitzar la informació que obté del contacte amb el món exterior. Aquests esquemes evolucionen de manera acumulativa, permetent la resolució de problemes. Per tant, l’ésser humà és intel·ligent a qualsevol edat.

Cliqueu en els enllaços per a baixar-vos un resum dels estadis evolutius i les activitats sobre la psicologia evolutiva de Piaget.

Anuncis

Psicologia evolutiva – activitats

Juny 27, 2010

A les meues i als meus alumnes de Psicopedagogia:

Aprofite aquesta entrada per a manifestar-vos la meua satisfacció davant l’interès que heu ficat en l’elaboració de les activitats “de camp” amb xiquetes i xiquets de diferents edats. Enhorabona.

No puc estar-me de transcriure alguns dels vostres resultats, en particular els relatius al segon estadi.

Redovan, 6 anys (Toma):

Els núvols són per a que faça fred.

L’ombra, per a refrescar-se.

El riu, per a pescar i per a que l’aigua de la pluja vaja al riu.

Les muntanys, per a escalar.

El sol, per a calfar-nos i eixugar l’aigua de la platja.

I la lluna, per a que dormim, i també per a mirar-la, perquè és brillant i bonica.

Què són els rius? La nena (5 anys) diu que estan ahí perquè nosaltres hem anat a tirar allí botelles d’aigua (nena d’Iris).

Alba, cinc anys acabats de complir (Luisa):

– La prova dels gots de diferent forma i igual quantitat d’aigua:

Alba, la xiqueta, ha opinat cIarament que el got més llarg tenia més aigua. Això ens demostra que se centra només en l’altura del got per determinar la quantitat de l’ aigua i no en eÍ fet que l’aigua present en el got inicial no ha variat quan l’hem abocat al llarg. Per tant, té un pensament plenament intuitiu, propi de la seua edat.

-La prova del sucre dissolt:

Alba no ha volgut contestar a aquesta pregunta ja que no li treia més que un “no sé”. A pesar d’haver mencionat “¿Dins?” no ha sigut gens convincent. Està cIar que no ha arribat a superar el pensament intuitiu fins a la concepció de l’atomisme.

-El tub i les boles de colors:

La xiqueta ha respost que la bola que eixirà primer és la que primer ha entrat. Certament, no crec que m’estiguera prestant molta atenció, no sé si això hauria canviat si estiguera atenta. Va ser la primera prova que li vaig fer i no tenia molta il·lusió ja que era hora de berenar. Al vore que no eixia la bola que havia dit va fer cara d’incomprensió. Alba no coneix encara la reversibilitat de les coses, ja que com la seua edat indica no comença amb les operacions concretes.

Li vaig preguntar si el rellotge de l’habitació estava viu, al que ella em va contestar que sí, però no abandonava mai la paret perquè no tenia cames.

Ricardo, 6 anys (Vicent Carrasco):

– La prova dels gots de diferent forma i igual quantitat d’aigua:

Diu que hi ha més aigua al got llarg.

– Prova del nivell de les botelles:

El nen dibuixa totes les botelles amb la ratlla que representa el nivell de l’aigua paral·lela a la base.

-La prova del sucre dissolt:

El nen diu que el sucre que he dissolt a l’aigua és al got i s’ha barrejat amb l’aigua. Aquesta és una resposta avançada per a la seua edat, ja que els nens encara no tenen una concepció atomista de la matèria fins a l’estadi de les operacions concretes (7-12 anys). Potser li hagen ensenyat açò.

– La prova de la bola de fang:

El nen diu que hi ha més fang a la bola esclafada. Açò es deu a que en aquesta edat resolen els problemes fixant-se només en una variable (en aquest cas, l’amplada).

– La prova del tub i les boles:

El nen creu que la bola que eixirà primer és la que he introduït en primer lloc. Es queda bloquejat quan veu caure l’ultima bola en primer lloc.

Ester, 6 anys (Xavi):

Diu que hi ha més aigua al got llarg. Significa que al ser més llarg el got, la nena creu que n’hi ha més aigua. Perquè és el que aparenta.

El sucre és a dins del got perquè s’ha desfet, com quan mescles diferents colors, com ara el blau i el groc donen el verd.

Pensa que hi ha més fang a la bola esclafada.

En mostrar-li les dues files de botons, diu que són iguals, però quan els separe en una d’elles diu que n’hi ha més en la que estan separats, però se li pot fer canviar d’opinió.

Sobre el sol diu que per la nit se’n va a dormir, perquè està tot el dia treballant fent-nos llum. Per això, per la nit, se’n va a la casa a dormir.

El nen de Maria (no em consta l’edat):

En la prova dels gots, diu que hi ha més aigua al got llarg.

El nivell de l’aigua el representa paral·lelament a la base de la botella.

Del sucre diu que no el veu, doncs ha volat.

Diu que hi ha més fang a la bola esclafada.

Dibuixa la xemeneia conforme cal esperar en un nen de la seua edad: perpendicular al sostre inclinat.

El nen diu que a la fila de botons que estan més separats n’hi ha més de botons. Ha tingut una intuïció espacial. Valora la quantitat de botons per l’espai ocupat.

Mario, 7 anys (Lorena):

Ha contestat la majoria de les preguntes adequadament, perquè es troba en el límit dels segon i tercer estadis.

– La prova dels gots de diferent forma i igual quantitat d’aigua:

En aquesta prova Mario respongué que tenia més aigua el got llarg. Degut a que en aquest estadi s’imiten les dades perceptives centrant-se prioritàriament en unes dades en detriment de les altres.

– Prova del nivell de les botelles:

Mario ha contestat bé davant d’aquesta prova i ha dibuixat el nivell d’aigua correctament; açò indica que ja ha adquirit el pensament espacial extern (encara que contrasta amb el resultat de la prova anterior).

-La prova del sucre dissolt:

Vaig fer la prova en compte de en sucre en sal i Mario va respondre que la sal se n’havia anat, però era conscient que era aigua salada, perquè em va respondre: ara és aigua del mar.

– La prova de la bola de fang:

Mario va respondre que hi havia la mateixa quantitat de plastilina. Això significa que ja ha adquirit els referents espacials adequats.

– La prova dels botons:

Mario ha respost que hi havia els mateixos botons però que en una fila hi estaven més separats.

– La prova del tub i les boles:

Vaig posar en primer lloc una bola rosa, després una blava i a continuació una groga. Mario em va respondre perfectament, en un extrem eixira la primera que vaig posar i per l’altre extrem l’última.


Esther, 3 anys, i Vega, 6 anys (Marina)(1)

Esther, 3 anys, i Vega, 6 anys (Marina)(2)

Esther, 3 anys i Vega, 6 anys (Marina)(3)

Redovan, 6 anys (Toma)

Gal·la, 5 anys (Rosa)

Claudia, 4 anys (Josep)

cosina de Josep, 8 anys

nena d'Iris, 5 anys

Gal·la, 5 anys (Rosa)

Neus, 5 anys (Araceli)

Jordi, 6 anys (Araceli)

Mario, 7 anys (Lorena)