Archive for the 'Nietzsche' Category

Materials per a preparar el text de Nietzsche

Març 15, 2015

Descarregueu-vos els materials i la guia de treball per a preparar la lectura dels textos de Nietzsche:

NIETZSCHE. Materials de treball [OBRIR EL PRIMER]

01. Nietzsche-PUV

02. Nietzsche (SM, unitat 15)

03. Nihilisme (G. Mayos)

04. Nietzsche. El superhombre (Renzo Rodríguez Toro)

05. La voluntat de poder i el superhome (Javier, Isabel)

06. la-filosofia-de-nietzsche-1211053502054274-9

07. Nietzsche-qüestió4

08. Nietzsche, Prólogo a ‘Crepúsculo de los ídolos’

09. _Nietzsche. Cronologia

10. Resum_Esquema_Textos_Crepuscles_dels_idols (ies serra mariola)

Nietzsche – indicacions per a preparar els camps temàtics (qüestió 3 de l’examen)

Anuncis

Nietzsche, autor clàssic

febrer 2, 2015

En una primera aproximación de urgencia, podríamos definir el conjunto de la obra nietzscheana como un formidable artefacto destinado a hacer saltar por los aires nuestra manera de entender el mundo y de entendernos a nosotros mismos. No se trata de una voladura simple, sino extremadamente compleja, en la que el filósofo opera como un minucioso artificiero que colocara las cargas en los puntos más sensibles del edificio que pretende demoler. Y es en el marco de esta intención global en la que deben leerse sus más importantes aportaciones teóricas.

Manuel Cruz, “Uno de los nuestros”, El País, 31 gener 2015

http://cultura.elpais.com/cultura/2015/01/30/actualidad/1422644019_391930.html

Kant i Nietzsche

Mai 18, 2014

[Transcric la resposta d’un alumne de segon de batxillerat a la qüestió 4 de l’examen d’història de la filosofia, la qual em sembla excel·lent]

 

“Estima les teues virtuts, doncs per elles periràs”

La harmoniosa pau respirada a la ciutat de Königsberg s’havia tornat a la casa d’lmmanuel tot un calvari des de fa uns anys. El seu fill Friedrich s’havia tornat una fera, un lleó, una bèstia que desobeïa tota ordre que provenia del seu pare i cada vegada quedava més allunyat de la seua germana. Malgrat que lmmanuel era professor de Filosofia, així com Friedrich volia ser-ho,
ambdós mantenien constants disputes i discussions que minvaven la vida familiar.
– Fill, per molt que vulgues, sota el meu sostre, les meues regles. Has d’actuar només de manera que pugues desitjar que la màxima de la teua acció es convertisca en una llei universal. És a dir, no faces als altres el que no vulgues per a tu.
– Parles de dignitat? Elisabeth no la mereix! Aquell que estiga dispost a merèixer dignitat, per ella haurà de lluitar, per ella s’haurà d’esforçar. Què ha fet ella? Mentre jo, amb la meua voluntat de poder, he hagut d’estendre les meues arrels cap les més profundes obscuritats per créixer ben alt ella s’ha limitat a esperar que tot li vinguera donat per gràcia divina. Mereixem, doncs, el mateix? Hauria de ser tractada per igual?
– Ets un immoral.
– Perdona pare, però la moral apareix com el que és, corn una autèntica enverinadora i calumniadora de la vida. Jo estime el meu bé i les meues accions perquè he creat la meua pròpia moral, subjectiva a diferència de la teua voluntat de convertir en categòricament imperativa tota moral donada, uniformant-la, restant-li valor i sobretot possibilitat de superació. Jo m’he edificat sobre el voler i no el deure, sobre el poder i no el creure. Però
mira’t, la teua disfressa moral amaga el teu esperit de teòleg, tu mateix has construït les teues cadenes.
Un tens silenci va poder ser respirat al saló de la casa, on ambdós, pare i fill, apareixien cada vegada més enfrontats l’un amb l’altre.
Passaren els anys i Friedrich acabaria els seus estudis, nomenat catedràtic als 24 anys era ja una ment privilegiada que res tenia a envejar a un pare vell i decadent, un camell perdut en un desert on la Raó havia aturat el temps per fer-se a ella mateixa eterna i immortal.
Aquesta Raó, desprevinguda, no esperava l’arribada d’un xiquet capaç de, amb un martell, fer tornar a girar la roda i fer-la girar i retornar eternament.
Una vegada, a casa, pare i fill tornaven a discutir. Aquesta vegada havia sigut Friedrich qui havia iniciat la conversa dispost a aplegar fins el final.
– Pare, la teua Crítica malgrat que necessària, s’ha quedat a mig camí. És cert que és un gran treball, però estàs equivocat. Corn va a ser capaç d’establir veritats la Raó sobre un món contínuament canviant? L’únic que ha tractat de fer la Raó és calmar la por humana a allò que està per venir, a l’esdevenir. Davant aquest temor, l’home creà la Metafísica. No creus?
Ell, derrotat i cansat, sense forces, li va preguntar:
– Doncs, definitivament què defenses?
Els seus ulls dibuixaren un somriure, i la seua boca es va il•luminar.
– El triomf de la vida. Jo sols vull arribar a veure la meua vida i a mi mateix amb tan bons ulls que no desitjara una altra cosa que aquesta confirmació i aquest segell últims i eterns.
Després d’açò, ell abandonaria la casa, flamant i vigorós com un sol matutí que eix entre les muntanyes obscures.

Francesc X. Teodoro Alandete 2BB

Materials sobre Nietzsche

Mai 20, 2013

Ací teniu un enllaç per a descarregar-vos un estudi sobre Crepuscle dels ídols [Nietzsche. PUV]

Història de la Filosofia. PAU 2011 (juny)

Novembre 9, 2011

Descarrega’t l’examen d’Història de la Filosofia de la convocatòria de juny a les PAU 2011.

Nietzsche

Abril 6, 2010

Enguany, dissortadament, no podrem treballar els fragments de Nietzsche del Crepuscle dels ídols. Però si teniu interès per conèixer el filòsof, vos recomane la biografia elaborada per Horacio Potel, amb il·lustracions, a la seua pàgina monogràfica sobre Nietzsche: http://www.nietzscheana.com.ar/cronologia.htm