Archive for the 'Història de la Filosofia' Category

El presoner de la caverna

Octubre 25, 2015

EMILIO LLEDÓ

Sobre el tema de la caverna

EL PAÍS, jueves 1 de julio de 1993.

Suplemento Temas de nuestra época, núm. 285

El mito cuenta que estaban atados por las piernas y por el cuello. Y desde niños. No te­nían posibilidad de mirar a otro sitio que al iluminado fondo de la cueva. Iluminado por un fuego que, a mitad del camino entre la posible, leja­nísima, salida y los prisione­ros, estrellaba, ante sus ojos, las sombras de unos objetos alzados sobre las cabezas de misteriosos porteadores. Los prisioneros no podían ver sino esas sombras, porque tras sus espaldas y ante los porteadores se alzaba un muro tan alto como estos per­sonajes, y que impedía descu­brir la totalidad de la tra­moya. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Platonisme i filosofia de la ciència

Octubre 21, 2015

A mí, como supongo que a ustedes, se les contó una historia de los pensadores griegos más o menos como esta. A los griegos lo que les iba era la observación pura, la contemplación. Desde esta perspectiva, se dedicaron, principalmente, a teorizar, a crear grandes y hermosas teorías, como la de las ideas platónicas o el hilemorfismo aristotélico. Es verdad, con todo (dicen), que también hubo griegos dedicados a la técnica. Constituyen esas rarezas entre las que se mueven los especialistas de la llamada “historia de la ciencia y la técnica”. Unas curiosidades, por cierto, impuras, porque impuro era el contacto con la materia y, particularmente, la materia viva muerta. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Materials per a preparar el text de Nietzsche

Març 15, 2015

Descarregueu-vos els materials i la guia de treball per a preparar la lectura dels textos de Nietzsche:

NIETZSCHE. Materials de treball [OBRIR EL PRIMER]

01. Nietzsche-PUV

02. Nietzsche (SM, unitat 15)

03. Nihilisme (G. Mayos)

04. Nietzsche. El superhombre (Renzo Rodríguez Toro)

05. La voluntat de poder i el superhome (Javier, Isabel)

06. la-filosofia-de-nietzsche-1211053502054274-9

07. Nietzsche-qüestió4

08. Nietzsche, Prólogo a ‘Crepúsculo de los ídolos’

09. _Nietzsche. Cronologia

10. Resum_Esquema_Textos_Crepuscles_dels_idols (ies serra mariola)

Nietzsche – indicacions per a preparar els camps temàtics (qüestió 3 de l’examen)

Nietzsche, autor clàssic

febrer 2, 2015

En una primera aproximación de urgencia, podríamos definir el conjunto de la obra nietzscheana como un formidable artefacto destinado a hacer saltar por los aires nuestra manera de entender el mundo y de entendernos a nosotros mismos. No se trata de una voladura simple, sino extremadamente compleja, en la que el filósofo opera como un minucioso artificiero que colocara las cargas en los puntos más sensibles del edificio que pretende demoler. Y es en el marco de esta intención global en la que deben leerse sus más importantes aportaciones teóricas.

Manuel Cruz, “Uno de los nuestros”, El País, 31 gener 2015

http://cultura.elpais.com/cultura/2015/01/30/actualidad/1422644019_391930.html

La caverna de Plató

Octubre 5, 2014

Ací teniu dues representacions del mite platònic de la caverna, que apareix a l’inici del llibre VII de la República.

Dissortadament no sé la procedència del primer dibuix. El segon el va fer un alumne de COU del nostre institut, ja fa molt de temps, però no sé qui va ser.

Són representacions correctes o hi trobeu algun defecte?

cav01  cav02

Kant i Nietzsche

Mai 18, 2014

[Transcric la resposta d’un alumne de segon de batxillerat a la qüestió 4 de l’examen d’història de la filosofia, la qual em sembla excel·lent]

 

“Estima les teues virtuts, doncs per elles periràs”

La harmoniosa pau respirada a la ciutat de Königsberg s’havia tornat a la casa d’lmmanuel tot un calvari des de fa uns anys. El seu fill Friedrich s’havia tornat una fera, un lleó, una bèstia que desobeïa tota ordre que provenia del seu pare i cada vegada quedava més allunyat de la seua germana. Malgrat que lmmanuel era professor de Filosofia, així com Friedrich volia ser-ho,
ambdós mantenien constants disputes i discussions que minvaven la vida familiar.
– Fill, per molt que vulgues, sota el meu sostre, les meues regles. Has d’actuar només de manera que pugues desitjar que la màxima de la teua acció es convertisca en una llei universal. És a dir, no faces als altres el que no vulgues per a tu.
– Parles de dignitat? Elisabeth no la mereix! Aquell que estiga dispost a merèixer dignitat, per ella haurà de lluitar, per ella s’haurà d’esforçar. Què ha fet ella? Mentre jo, amb la meua voluntat de poder, he hagut d’estendre les meues arrels cap les més profundes obscuritats per créixer ben alt ella s’ha limitat a esperar que tot li vinguera donat per gràcia divina. Mereixem, doncs, el mateix? Hauria de ser tractada per igual?
– Ets un immoral.
– Perdona pare, però la moral apareix com el que és, corn una autèntica enverinadora i calumniadora de la vida. Jo estime el meu bé i les meues accions perquè he creat la meua pròpia moral, subjectiva a diferència de la teua voluntat de convertir en categòricament imperativa tota moral donada, uniformant-la, restant-li valor i sobretot possibilitat de superació. Jo m’he edificat sobre el voler i no el deure, sobre el poder i no el creure. Però
mira’t, la teua disfressa moral amaga el teu esperit de teòleg, tu mateix has construït les teues cadenes.
Un tens silenci va poder ser respirat al saló de la casa, on ambdós, pare i fill, apareixien cada vegada més enfrontats l’un amb l’altre.
Passaren els anys i Friedrich acabaria els seus estudis, nomenat catedràtic als 24 anys era ja una ment privilegiada que res tenia a envejar a un pare vell i decadent, un camell perdut en un desert on la Raó havia aturat el temps per fer-se a ella mateixa eterna i immortal.
Aquesta Raó, desprevinguda, no esperava l’arribada d’un xiquet capaç de, amb un martell, fer tornar a girar la roda i fer-la girar i retornar eternament.
Una vegada, a casa, pare i fill tornaven a discutir. Aquesta vegada havia sigut Friedrich qui havia iniciat la conversa dispost a aplegar fins el final.
– Pare, la teua Crítica malgrat que necessària, s’ha quedat a mig camí. És cert que és un gran treball, però estàs equivocat. Corn va a ser capaç d’establir veritats la Raó sobre un món contínuament canviant? L’únic que ha tractat de fer la Raó és calmar la por humana a allò que està per venir, a l’esdevenir. Davant aquest temor, l’home creà la Metafísica. No creus?
Ell, derrotat i cansat, sense forces, li va preguntar:
– Doncs, definitivament què defenses?
Els seus ulls dibuixaren un somriure, i la seua boca es va il•luminar.
– El triomf de la vida. Jo sols vull arribar a veure la meua vida i a mi mateix amb tan bons ulls que no desitjara una altra cosa que aquesta confirmació i aquest segell últims i eterns.
Després d’açò, ell abandonaria la casa, flamant i vigorós com un sol matutí que eix entre les muntanyes obscures.

Francesc X. Teodoro Alandete 2BB

Plató: context polític i intel·lectual

Novembre 13, 2013

Ací teniu l’accés a la presentació que vaig fer servir a classe en la introducció a Plató.

Plató-contextualització - portadaPLATÓ-contextPolBioFil

Materials sobre Nietzsche

Mai 20, 2013

Ací teniu un enllaç per a descarregar-vos un estudi sobre Crepuscle dels ídols [Nietzsche. PUV]

Activitats resoltes sobre el text de la República, de Plató

Desembre 1, 2012

Ací teniu resoltes algunes activitats proposades al llibre de Carlos Roser, sobre la República de Plató. Aquestes respostes només s’han de prendre com a orientacions per a resoldre les activitats dels examens. Cal tindre presents les indicacions fetes a classe.

  • Activitat de definició de termes (qüestió 2), pàgina 74, número 7: Defineix el terme Idea del Bé, partint de la informació oferta pel text, i completant-la amb el coneixement que tingues de la filosofia de l’autor.
  • Activitat de definició de termes (qüestió 2), pàgina 89, número 5: Defineix el terme Idees, partint de la informació oferta pel text, i completant-la amb el coneixement que tingues de la filosofia de l’autor.
  • Activitat de definició de termes (qüestió 2), pàgina 89, número 6: Defineix el terme Imatges, partint de la informació oferta pel text, i completant-la amb el coneixement que tingues de la filosofia de l’autor.
  • Activitat de definició de termes (qüestió 2), pàgina 90, número 10: Defineix el terme Hipòtesis, partint de la informació oferta pel text, i completant-la amb el coneixement que tingues de la filosofia de l’autor.
  • Activitats de síntesi dels capítols XX i XXI del llibre VIé, números 11 i 12, pàgines 90-91.
  • Activitat de síntesi d’un text (qüestió 1), pàgina 91, número 13: Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desenvolupada per l’autor. En aquest cas, es tracta d’un text argumentatiu, i cal que a la resposta apareguen el tema, la tesi i els arguments o raons que dona per a afirmar la tesi.

Història de la Filosofia. PAU 2011 (juny)

Novembre 9, 2011

Descarrega’t l’examen d’Història de la Filosofia de la convocatòria de juny a les PAU 2011.