Archive for the 'Ètica' Category

Com acabar amb la violència de gènere

Desembre 29, 2010

La Conferència Episcopal ha trobat la solució al maltractament de les dones per part dels homes.

Font: http://loscalvitos.com/2010/12/27/perversa-logica-de-la-conferencia-episcopal/

Anuncis

Més formades, però amb pitjors feines

Novembre 15, 2010

Llig el reportatge publicat al diari El País el passat diumenge 14 de novembre i contesta les següents qüestions:

1. Quins estudis universitaris estan “completament feminitzats”? I en quins són minoria les dones?

2. En quines professions estan més presents les dones? I en quines ho estan menys?

3. Quina presència tenen les dones, com a docents (professores), a la Universitat?

4. Quina relació hi ha entre la feminització de les aules i el mercat laboral? Existeix una relació proporcional?

5. Cecilia Castaño, catedràtica d’Economia de la Universidad Complutense de Madrid afirma: “Si miramos la encuesta de población activa (EPA) vemos que dos tercios de las mujeres que logran trabajo tienen formación de estudios medios o universitarios y, en cambio, dos tercios de los hombres tienen estudios de Primaria hasta ESO. En cambio, los hombres suelen encontrar empleos más cualificados. A las mujeres se tiende a discriminarlas y a no promocionarles y muchas tienen una sobrecualificación para el puesto que ocupan”. Quina explicació s’hi dona a aquesta discriminació i no promoció de les dones?

6. Al text es proposa, com una solució a la discriminació que encara pateixen les dones, la conciliació. En què consisteix? Quines modificacions de les condicions laborals comporta?

7. Isabel Martínez, fins fa uns dies secretària general de Polítiques d’Igualtat del desaparegut Ministeri d’Igualtat, diu que “Es cierto que cada vez trabajan más mujeres, pero hay que avanzar más”. Per què ho diu?

Haz lo que debas – comentaris

Juny 27, 2010

A continuació transcric alguns fragments dels comentaris, fets per l’alumnat de quart, sobre la pel·lícula de Spike Lee, Haz lo que debas (Do the Right Thing), estrenada el 1989.

La pel·lícula ens presenta una  crítica dels comportaments i les actituds violentes, racistes i insolidàries. (…) Mookie en un principi intenta mantindre’s al marge del boicot de Chicharra a la pizzeria de Sal, ja que Sal és el seu cap i qui li paga i Chicharra és amic seu, fins que la policia acaba matant Radio Raheem i, aleshores, culpa a Sal de la seua mort. (La conclusió a que arribe al final de la pel·lícula és) que els conflictes racials no s’han de solucionar mitjançant la violència, sinó amb el diàleg. Spike Lee ens vol explicar que cal saber conviure amb qualsevol persona i vol fer-nos veure que tots som iguals. Crec la pel·lícula és pessimista, ja que tot acaba d’una forma que no és l’adequada. (Héctor Botella Puchades, 4tA).

Jo pense que el que Spike Lee vol reflectir amb la pel·lícula és la tensió que es respira a diari a dins d’un barri on conviuen italoamericans, hispanoamericans, afroamericans i asiàtics, com ara Brooklyn. Es  pot veure també que ells es queixen de la situació en què es troben, però, molts  d’ells, es creen aqueixa situació aïllant-se del món exterior al seu barri i no permetent l’accés a forasters. (…) La majoria dels personatges comencen calmats i se´ns mostra el barri com una  barri qualsevol en un dia normal, però va avançant el dia i l’ambient es tensa cada vegada més fins que desemboca en un esclat de violència multitudinari contra la pizzeria de Sal. No crec que tinguen res en contra de Sal, però sí contra els blancs en general, perquè no tenen en compte els seus drets  com a persones (tenim l’exemple de quan maten a Radio Raheem). És com una forma de reivindicar-se i dir “no ens anem a quedar callats” i trien la pizzeria de Sal perquè, a més de ser  blanc, ell ha tingut a veure també al conflicte i la policia no ho ha tingut en compte per a res. Spike Lee ens deixa a la nostra elecció si som partidaris del diàleg i la no violència, com Martin Luther King, o de la violència justificada, com Malcom X, i per aquest motiu pense que el títol és Haz lo que debas i no un altre. (Rubén Lozano Escartí, 4tA)

La responsabilitat de tot el que ha passat ha estat de Chicharra? Nosaltres en classe hem comentat que la culpa no s’hi poi atribuir a una persona simplement, perquè ell porta la idea, però, els que el segueixen, no són tan culpables com el que ho diu? A més a més, amb Chicharra a la pressó, ja s’ha acabat par sempre les històries i disputes entre negres i blancs? No, aixó no acabarà mai si per part de tots no volem, si no intentem, veure más enllà de la raç;a, de la cara, del físic, cal veure a la persona, veure qui hi ha dins de la pell negra, blanca, o mulata. Aixó tant n’és. (…)Quan la pel·lícula està en el final, Sal i Mookie apareixen de nou, donant-li Sal a Mookie els diners, ambdós enfadats, pero jo crec que més que I’un amb I’altre, amb tot el que ha passat que s’hagués pogut evitar, i també avergonyits tal volta per la seua actuació, i encara que I’un a I’altre no s’ho vulguen demostrar i admetre que tenen part de la culpa, cree que realment ho senten. (…)I en acabar apareixen dos texts escrits: un de Malcom X i I’altre de Martin Luther King, tots dos expresant el que ells havien defensat i pel que havien apostat. Quina postura és la mes correcta? (…) Des del meu punt de vista veig la conclusió clara: la violència no arriba enlloc, mentre que el diàleg és el millor mètode de comunicació. (Andrea Pérez Girbés 4tA)

A l’escena final amb els coreans es pot entendre que el coreà no diu que és  negre per salvar-se, perquè està clar que ell negre no és, però, d’alguna manera, tant ell com alguns dels protagonistes de la pel·lícula formen part d’un mateix conjunt, es poden ajudar mútuament i no tenen perquè discutir. Tots viuen al mateix lloc i passen la major part del temps junts; per tant, el millor per a tots és mantindre una situació agradable i pacífica. El coreà, per tant, actua de forma adequada, dient allò que és cert i no entrant en el joc de la violència. (Betlem Ortiz Campos, 4tA)

(Pel que fa a l’escena final amb els coreans) es pot interpretar que el coreà té por i per això diu que ell també és negre, per a protegir-se. Però des d’un altre punt de vista, el coreà no fa distincions; ell veu que també és “negre” i, en senyal de la seua sinceritat, li ofereix la mà. Aquest gest es pot interpretar com que els dos es troben en la mateixa situació, estan discriminats els dos, tan un per ser negre, com l’altre per ser coreà. (Ana Ekuaga, 4tA)

El significat de la cançó Fight the power, de Public Enemy, és que s’ha de lluitar contra el sistema que fa la diferència racial, que ú ha d’estar orgullós de ser com és i de la raça a què pertany. (…) Spike Lee vol explicar que la violència racial no apareix de sobte amb un problema gran, sinó que coses petites de cada dia, el no aguantar-se, no ajudar els altres o simplement no respectar el lloc on es troben, pot provocar que amb una espurna es faça un incendi. La pel·lícula, en la meua opinió, no és ni optimista ni pessimista, simplement vol advertir del que sol passar en barris on la gent no es respecta, encara que siguen de la mateixa raça. (Alicia Hervás García, 4tA)

Crec que Spike Lee ens vol dir que per arribar a un acord hem d’utilitzar el diàleg, fins arribar a una postura on les dues parts estiguen d’acord; de no ser així, passa el mateix que a la pel·lícula, que la violència i la destrossa passen a un primer pla. (Sergi Gimeno Felici, 4tA)

La postura de Martin Luther King és clarament igual que  la de Gandhi: a favor de la no-violència. La postura de Malcom X és a favor de la defensa violenta. Política i moralment en pareix la postura més adequada la de Martin Luther King. (Adrià  Girbés Ferrer, 4tA)

El racisme no porta res bo. I la violència sols duu més violència, i això no serveix, perquè en aqueixos moments perds el control i els nervis. (Inmaculada Marco Puchades, 4tA)

La violència no pot ser tractada amb més violència, perquè aquesta produeix una espiral que va a més. La clau de la convivència està en parlar i raonar amb els altres. (Bernat Escribá Gonçalves, 4tB)

Haz lo que debas (1989) – textos

Juny 27, 2010

Haz lo que debas acaba amb dues cites molt significatives:

Com a mètode per lograr la justícia racial, la violència resulta, a la vegada, poc pràctica i inmoral. Resulta poc pràctica perquè és una espiral descendent que acaba amb la destrucció total. La llei de l’ull per ull ens deixa a tots cecs. És inmoral perquè alló que es busca és humiliar a l’oponent més que buscar la seua comprensió; es busca aniquilar i no pas convèncer. La violència és inmoral perquè s’alimenta d’odi i no d’amor. Destrueix la comunitat i fa impossible tota germanor. Sumeix la societat en un monòleg en comptes de promoure el diàleg. La violència acaba per destruir-se a sí mateixa. Crea amargor en els supervivents i brutalitat en els destructors

(Martin Luther King)

Pense que hi ha molta gent bona a Amèrica, també gent dolenta, i els dolents són aquells que semblen disposar de tot el poder i que estan en aquesta posició per negar-nos el que tu i jo necessitem. Davant d’aquesta situació, tu i jo hem de conservar el dret a fer tot el que sigui necessari per acabar amb una situació així. Això no significa que jo defense la violència, però tampoc estic en contra de la violència en legítima defensa, que jo anomene intel·ligència

(Malcolm X)

Haz lo que debas (1989)

Juny 27, 2010

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.