Archive for the 'Ètica' Category

Kant y las paragüeras (Elisa Beni, eldiario.es, 06/05/2017)

Mai 18, 2017

“Las elecciones individuales y el ejercicio de la libertad no están exonerados de un sentido moral. No todo aquello que elija el individuo es moralmente aceptable. La moral no es un concepto religioso, sino una conquista de la especie que nos ha permitido mejorar nuestra vida en sociedad desde los albores del homo sapiens hasta la actualidad. Ya es hora de explicar que la pretendida facultad de las mujeres para elegir prostituirse, o alquilar sus úteros o someterse a cualquier otra clase de explotación sexual, no es una opción moralmente aceptable. No lo es desde el punto de vista de la moral individual pero tampoco desde la moral social y desde esta última se lo reprochamos, porque sus opciones personales repercuten en el cuerpo social y en la posición que el resto de las mujeres ocupamos.

Kant -el filósofo de la moral de la razón- formuló su imperativo categórico para expresar la fórmula que el individuo debería utilizar para valorar si su elección personal es una elección moralmente aceptable. “Actúa de modo y manera que la máxima de tu voluntad pueda ser elevada a categoría de ley universal”, afirmó en una de sus formulaciones. Así vendríamos a que la opción de una mujer aislada sobre, por ejemplo, ganarse su vida cobrando por tener relaciones sexuales sería moralmente buena si la máxima “ganarse la vida cobrando por sexo con desconocidos es bueno” pudiera ser elevada a ley que sirviera como aserto moral universal y que tal opción pudiera devenir en norma de vida general. Aún no han encontrado los interesados en mantener este mercado forma de convencernos de que prostituirse sea una opción moral que mayoritariamente favorezca a las mujeres en general. Están en ello.”

Elisa Beni. http://www.eldiario.es/zonacritica/Kant-paragueras_6_640845916.html

Anuncis

Olympe de Gouges (Montalban, 7 de maig del 1748 – París, 3 de novembre del 1793)

Mai 7, 2017
269 años del nacimiento de Olympe de Gouges, la indomable que escandalizó a los revolucionarios franceses

L’èxit educatiu de Finlàndia (Michael Moore)

Agost 4, 2016

Sarcasme

Mai 13, 2015

FOTO-del-fet-que-no_ARAIMA20150513_0016_46

A Espanya, on el govern dóna la residència a qui compri un apartament, un nen africà s’ha de jugar la vida per poder retrobar-se amb el seu pare, al qual han denegat sistemàticament el reagrupament familiar. La policia el descobreix i, acte seguit, deté el pare, que l’esperava, i l’acusa d’un delicte contra els drets dels ciutadans estrangers. En un país on es practica sistemàticament la devolució exprés dels immigrants que intenten passar la frontera i s’actua sense contemplacions amb ells, l’enunciat d’aquesta imputació sembla un sarcasme, però desgraciadament no ho és. Què hem de pensar d’unes institucions que impedeixen d’aquesta manera a un pare intentar trobar-se amb un fill? Deu ser legal, no ho dubto, però és profundament immoral. I ja és hora que acabem amb el cinisme que pretén que tot el que és legal és moral. I és profundament immoral també que cap partit, ni dels vells, com era previsible, ni dels emergents, hagi tingut el coratge de portar aquest cas al debat públic. Tots han preferit fer veure que no en saben res. Cal estar molt encegat perquè una foto de tanta contundència pugui passar desapercebuda. La indomable voluntat de desafiar Europa buscant una vida millor per a tu i els teus, i les seves conseqüències, són un destorb en campanya electoral. Tenen por que els faci perdre vots. El que sé segur és que ja els ha fet perdre dignitat. (Josep Ramoneda. http://www.ara.cat/opinio/indignitat-insolencia_0_1356464366.html?utm_campaign=_news30clics&utm_source=ara&utm_medium=email )

Deliberació, educació i bioètica

Març 21, 2014

“Para poder deliberar, para no ser integrista, se requiere un psiquismo bastante sano. Se requiere airear el inconsciente y ser capaz de controlar la angustia que a todos nos produce el hecho de no tener toda la razón y de pensar que el otro puede tenerla también. Eso genera angustia, y ése es un sentimiento inconsciente que desencadena mecanismos de defensa del yo, como la negación del contrario o la agresión. Ello impide un diálogo verdadero, que consiste, en primer lugar, en escuchar al otro, y en segundo lugar, en admitir que puede tener razón y que su punto de vista me puede enriquecer. Mi tesis es que nunca se podrá llegar a la democracia deliberativa si antes no hay una sociedad deliberativa. Hemos de educar a la sociedad para que pueda deliberar. Amy Gutmann sostiene que la deliberación debería ser el método básico de educación ya desde la enseñanza primaria, en lugar de la imposición del propio punto de vista o la mera transmisión de conceptos dogmáticos. Yo entiendo la bioética como una disciplina que intenta educar en la deliberación para gestionar prudentemente los problemas del cuerpo, la salud y la muerte, y ese mismo planteamiento se puede aplicar en otros ámbitos.”

Entrevista a Diego García, catedràtic d’Història de la Medicina i Director del Màster de Bioètica a la Universitat Complutense de Madrid.

http://elpais.com/diario/2006/01/29/eps/1138519610_850215.html

Contra la passivitat i la mandra

Mai 1, 2011

Vos recomane el reportatge de TVE sobre el fenomen editorial protagonitzat per un llibret del nonagenari Stéphane Hessel, “¡Indignaos!”, que denuncia els retrocesos socials de l’estat de benestar i la pèrdua de valors ètics, i que tenen com a conseqüència un augment de les desigualtats socials i de l’explotació insostenible dels recursos naturals. Entre els entrevistats està el filòsof José Antonio Marina, que fa un diagnòstic molt interessant sobre l’actual passivitat social i política.

http://www.youtube.com/watch?v=zf1RGoHOJ_M

Trainspotting

Abril 22, 2011

Trainspotting (Gran Bretanya, 1996)

Director: Danny Boyle.

Guió: John Hodge, basat en la novel·la homònima d’Irvine Welsh.

Fotografia: Brian Tufano

Muntatge: Masahiro Hirakubo.

Vestuari: Rachael Fleming.

Protagonistes: Ewan McGregor (Mark Renton), Robert Carlyle (Frankie Begbie), Jonny Lee Miller (Sick Boy), Ewen Bremner (Spud), Kelly MacDonald (Diane), Kevin McKidd (Tommy).

Durada: 94 min.

Més informació: http://www.imdb.es/title/tt0117951/

 

Trainspotting conta la vida d’una colla d’amics, alguns d’ells enganxats a l’heroïna, cap als darrers anys de la seua joventut. Arribats a l’edat en què tenen autonomia per a poder elegir la seua vida i decidir què volen fer amb ella, es troben amb uns models, heretats de la generació que els ha precedit (la dels pares, la de l’escola, la de la política, la de la societat), que no tenen cap atractiu ni representen res de positiu ni de desitjable per a ells. La qual cosa els duu a no elegir res del que la societat els ofereix. Aquesta postura crítica queda ben patent només començar la pel·lícula, en aquestes paraules del personatge protagonista, Mark Renton:

Elige la vida. Elige un empleo. Elige una carrera. Elige una familia. Elige un televisor grande que te cagas. Elige lavadoras, coches, equipos de compact disc y abrelatas eléctricos. Elige la salud, colesterol bajo y seguros dentales. Elige pagar hipotecas a interés fijo. Elige un piso piloto. Elige a tus amigos. Elige ropa deportiva y maletas a juego. Elige pagar a plazos un traje de marca en una amplia gama de putos tejidos. Elige bricolaje y preguntarte quién coño eres los domingos por la mañana. Elige sentarte en el sofá a ver tele-concursos que embotan la mente y aplastan el espíritu mientras llenas tu boca de puta comida basura. Elige pudrirte de viejo cagándote y meándote encima en un asilo miserable, siendo una carga para los niñatos egoístas y hechos polvo que has engendrado para reemplazarte. Elige tu futuro. Elige la vida… ¿pero por qué iba yo a querer hacer algo así? Yo elegí no elegir la vida: elegí otra cosa. ¿Y las razones? No hay razones. ¿Quién necesita razones cuando tienes heroína?

El problema d’aquesta no-elecció és que tampoc no resol el problema de la vida: fer allò que done sentit a la teua existència i et permeta atènyer la felicitat. No és gens atractiva ni agradable la vida de l’heroïnòman (la pel·lícula ens ho mostra ben clarament: dependència, aïllament social, desinterès i projectes de vida, sobredosis, hepatitis i sida,…). La societat tampoc no sap què fer amb ells ni amb tota la gent que diu no a les formes socialment acceptades de vida. És clar que la societat no els nega el seu ajut, en forma d’assistència sanitària, prestacions d’atur i programes de desintoxicació amb metadona; però no els
proposa cap altra alternativa. Mark Renton vol sortir d’aquest carreró sense sortida, i finalment intenta integrar-se a la societat, elegint la vida, ço és, elegeix dur un estil normal de vida. I per fer-ho, ha de trair els seus amics furtant-los els diners que han obtingut de la venda de jaco (heroïna). Però tampoc no semblen massa engrescadores les seues paraules finals:

Lo cierto es que soy una mala persona, pero eso va a cambiar, yo voy a cambiar. Es la última vez que hago algo así. Ahora voy a reformarme y dejar esto atrás, ir por el buen camino y elegir la vida. Estoy deseándolo, voy a ser igual que vosotros. El trabajo, la familia, el televisor grande que te cagas, la lavadora, el coche, el equipo de compact disc y el abrelatas eléctrico, buena salud, colesterol bajo, seguro dental, hipoteca, piso piloto, ropa deportiva, traje de marca, bricolaje, teleconcursos, comida basura, niños, paseos por el parque, jornada de nueve a cinco, jugar bien al golf, lavar el coche, jerseys elegantes, navidades en familia, planes de pensiones, desgravación fiscal… ir tirando mirando hacia delante hasta el día en que la palmes.

Descarrega’t ací les activitats sobre la pel·lícula.

Te doy mis ojos

Març 1, 2011

Pel·lícula d’Icíar Bollaín, de l’any 2003, que conta la història dramàtica de Pilar, víctima de maltractament per part del seu home Antonio. Retrata molt bé el problema de la violència de gènere.

Després de veure la pel·lícula, haureu de contestar les activitats i lliurar-me-les per escrit (a mà)

Violacions correctives

febrer 2, 2011

La violació correctiva consisteix en la creença falsa, sense cap fonament, i absolutament immoral, segons la qual una dona lesbiana pot “convertir-se en heterosexual” si és violada. Per una banda, atempta a la dignitat personal per tractar-se d’una violació, que sempre és forçada i humiliant; per una altra, dona a entendre que una dona lesbiana ho és perquè no ha tingut una experiència heteroxexual, per a la qual cosa “els homes l’ajuden” en aqueix procés de descobriment i de “curació”; i en tercer lloc, aquestes pràctiques posen de manifest que la violència de gènere obeeix a la creença en la superioritat masculina sobre les dones, assumint que l’única forma “natural” de relació sexual és l’heterosexual, i que l’homosexualitat és una desviació del que és “normal” i “natural”. Moltes d’aquestes violacions acaben en assassinat.

Cal tindre en compte que, des de la fi de l’apartheid, Sudàfrica estableix a la seua constitució la protecció de tota la ciutadania contra qualsevol forma de discrimació per motius d’orientació sexual. El problema és que les autoritats no actuen per a perseguir aquests delictes i encara no ha estat ningú detingut per dur a terme aquestes pràctiques habituals.

L’any 2008, Eudy Simelanede, heroïna nacional i ex-jugadora de la selecció sudafricana de futbol femení va ser violada en grup i assassinada. I el coneixement i la denúncia pública d’aquest assassinat no va provocar ningun canvi en la situació. El darrer cas conegut és el de Millicent Gaika, que fou emmanillada, torturada i assassinada durant cinc hores per un home que es vanava d’estar “curant-la” de la seua homosexualitat.

Més informació:

Petició de signatures contra les violacions correctives                                                                    https://secure.avaaz.org/es/stop_corrective_rape/?cl=923751978&v=8255

Lesbianes sotmeses a “violació curativa” (IPS):
http://ipsnoticias.net/nota.asp?idnews=93212

Blog de Luleki Sizwe, l’organització sudafricana que está liderant la campanya demanant al govern que pose fi a les ‘violacions correctives’, alhora que ofereix ajuda a les víctimes (en anglès):
http://lulekisizwe.wordpress.com

Lesbianes sudafricanes exposades a violació ‘curativa’ (AWID):
http://www.awid.org/esl/Temas-y-Analisis/Library/Lesbianas-sudafricanas-expuestas-a-violacion-curativa

Petició llançada en Change.org per activistas de Luleki Sizwe (en anglès):
http://humanrights.change.org/petitions/view/south_africa_declare_corrective_rape_a_hate-crime

Violació Correctiva de lesbianes en Sudàfrica en increment (Colegas):
http://www.colegaweb.org/index.php/reportajes-noticias-114/4334-violacion-correctiva-de-lesbianas-en-sudafrica-en-incremento

El caso de Eudy Simelane: violada y asesinada tan sólo por ser lesbiana (El Mundo):
http://www.elmundo.es/elmundo/2009/03/13/solidaridad/1236928818.html

Dignitat

gener 30, 2011

 

La dignitat és un valor moral intrínsec a la persona.

 

Des del Renaixement, amb Pico della Mirandola, la dignitat ha estat considerada com el tret específic de l’ésser humà, que el converteix en superior a la resta dels altres éssers vius. Aquesta superioritat rau en la capacitat de “modelar-se un mateix”1, és a dir, dotar de sentit l’existència pròpia (que és individual, singular) i decidir com volem viure: cada persona ha de decidir què és per a ella la bona vida.

  Llegeix la resta d’aquesta entrada »