Dignitat

gener 30, 2011

 

La dignitat és un valor moral intrínsec a la persona.

 

Des del Renaixement, amb Pico della Mirandola, la dignitat ha estat considerada com el tret específic de l’ésser humà, que el converteix en superior a la resta dels altres éssers vius. Aquesta superioritat rau en la capacitat de “modelar-se un mateix”1, és a dir, dotar de sentit l’existència pròpia (que és individual, singular) i decidir com volem viure: cada persona ha de decidir què és per a ella la bona vida.

 

Kant (filòsof alemany, 1724-1804) defineix la dignitat de la següent manera:

 

En l’àmbit de les finalitats tot té o un preu o una dignitat. En el lloc d’allò que té preu es pot posar una altra cosa com a equivalent; en canvi, allò que es troba per sobre de tot preu i, per tant, no admet res equivalent, té una dignitat. Allò que es refereix a les inclinacions universals i necessitats humanes té un preu de mercat; allò que, també sense pressuposar necessitats, és conforme a cert gust, és a dir, a una complaença en el pur joc, sense cap finalitat, de les nostres facultats anímiques, té un preu afectiu; però allò que constitueix la condició única sota la qual quelcom pot ser fi en si mateix no té merament un valor relatiu, o sigui, un preu, sinó un valor interior, això és, dignitat. (I. Kant. Fonamentació de la metafísica dels costums)

 

En conseqüència, la dignitat és un bé en sí mateix i esdevé un principi moral que prescriu que els homes han de ser tractats segons les seues decisions, intencions o manifestacions de consentiment (Carlos S. Nino).

 

El reconeixement d’aquest valor duu a l’acceptació de la dignitat com un dret inalienable i implica no solament l’acceptació de la percepció subjectiva que cadascú té de la seua vida, sinó l’obligació per part dels altres de reconèixer i respectar els diferents punts de vista. D’aquesta manera, la dignitat apareix com una expressió de la llibertat individual i de l’autonomia, entesa com a capacitat per a autolegislar-se i autogestionar-se la pròpia vida (capacitat de pensament, autoreflexió, concreció d’objectius i mitjans, presa de decisions,…).

 

Kant va formular aquesta obligació en forma d’imperatiu categòric (és a dir, de norma que obliga d’una manera incondicionada):

 

Actua de tal manera que et relaciones amb la humanitat, tant en la seua persona com en la de qualsevol altre, sempre com un fi, i mai només com un mitjà. (…)

En efecte, tots els éssers racionals estan subjectes a la llei que cadascun d’ells ha de tractar-se a si mateix i tractar a tots els altres mai com a simple mitjà, sinó sempre al mateix temps com a fi en si mateix.

(I. Kant. Fonamentació de la metafísica dels costums. Cap 2.)

 

El dret a la dignitat està a la base de la resta de drets fonamentals de les persones, entre els quals es troben el dret a la integritat física i moral, a la llibertat de consciència i de religió, a la intimitat personal i l’honor,… Així, la dignitat humana es veu amenaçada pel tracte vexatori, siga per discriminació, tortura, esclavatge, manipulació o per impedir la vida amb un mínim benestar.

 

Textos consultats: Comité Consultiu de Bioètica de Catalunya: Informe sobre l’eutanàsia i l’ajuda al suïcidi. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut, 2006; Kant: Fonamentació de la metafísica dels costums.

 

1 Déu prengué l’home com una criatura de naturalesa indeterminada i, assignant-li un lloc enmig del món, li digué així: Adam, no t’he donat un cos concret ni una forma que et siga característica, amb la finalitat que pugues assumir la forma i les funcions que desitges d’acord amb el teu propi judici. La naturalesa de tots els altres éssers està limitada i constreta (forçada, obligada) pels límits de les lleis naturals que hi he prescrit. Tu que no estàs constret per límits… establiràs per tu mateix els límits de la teua natura… Com a faedor i modelador de tu mateix en la forma que preferisques, tindràs la capacitat de degenerar cap a formes de vida inferiors, que són bestials (animals), però també tindràs la capacitat, pel teu esperit i pel teu judici, de renàixer en formes superiors, que són divines.

Pico della Mirandola, De Dignitate Hominis (1504)

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: