Recuperació Hume

Abril 5, 2010

HUME

Activitats de recuperació

Pasqua 2010

Les activitats proposades estan agrupades seguint el model de l’examen, amb quatre tipus de qüestions: de síntesi (resum expositiu o argumentatiu) (qüestió primera), de definició de termes (qüestió segona), de redacció (qüestió tercera) i de relació o contextualització (qüestió quarta).

Les qüestions primera i segona són activitats de comentari de text. Com que hem treballat dos textos diferents de Hume, el Compendi i l’Apèndix I, cal que, abans de contestar-les:

  • Llegiu completament cadascun dels textos.
  • Llegiu la guia de lectura de cada text (pàgs 69-84 per al Compendi, i pàgs. 97-109 per a l’Apèndix I) (llibre roig)
  • Llegiu l’apartat II: La filosofia de David Hume (llibre roig).

A continuació, feu les activitats de síntesi d’un text i d’argumentació (qüestió primera) i les activitats de definició de termes (qüestió segona) proposades a continuació.

Activitats per a treballar el Compendi. El número indica el paràgraf que s’ha de comentar, i la lletra apareix si hi ha més d’una activitat.

1a. A què fa referència l’autor amb l’expressió esperit filosòfic?

1b. Com es diu el nou gènere filosòfic iniciat pels nostres escriptors?

1c. Quin objectiu es proposa de fer Hume al Treatise?

3. En què consisteix el sistema de ciències proposat per l’autor?

4. Quin defecte ha observat Leibniz en els sistemes comuns de la lògica, ço és, en els llibres que s’han ocupat de la lògica? Per què ho considera com un defecte?

5. Què entén per percepció? Quina classificació hi proposa?

6a. Quina conseqüència immediata té la definició de percepció formulada al paràgraf 5?

6b. Actitivat Argumentativa: Com argumenta Hume que Locke comet una incorrecció (inexactitud) pel que fa a la negació de les idees innates?

7a. A aquest paràgraf Hume formula el que podem anomenar criteri empirista del significat d’un terme filosòfic. Localitza’l al text i explica el seu significat.

7b. Com afecta aquest criteri a idees com ara la de substància o la d’essència?

8. El paràgraf comença amb la següent afirmació: És evident que tots els raonaments sobre qüestions de fet es basen en la relació de causa i efecte, i que no podem mai inferir l’existència d’un objecte a partir d’un altre, llevat que estiguin connectats entre ells mediatament o immediatament. Explica el seu significat. Has de definir explícitament els conceptes de qüestió de fet i de relació d’idees.

9. Hume proposa el cas del moviment d’una bola de billar com un exemple perfecte de la relació de causa i efecte:

9a. Quines circumstàncies es donen en aquesta relació?

9b. A quina conclusió arriba Hume en fer l’anàlisi d’aquesta relació?

10a. Quin problema planteja Hume a aquest paràgraf? Per què és problemàtic?

10b. Per què l’aritmètica i la geometria no es veuen afectades per la inferència causal?

11. Actitivat Argumentativa: Explicita l’argument seguit per l’autor al text que el duu a afirmar que no hi ha cap demostració per a la conjunció causa i efecte.

12. Com que no hi ha demostració per a la conjunció causa-efecte, com pot un individu com Adam establir aqueixa relació causal?

13. Quina conseqüència tan important se’n segueix d’aquest plantejament?

14. Actitivat Argumentativa: Explicita l’argument seguit per l’autor al text que el duu a afirmar que és evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar sent el mateix d’una manera uniforme i que el futur ha d’estar d’acord amb el passat.

15a. En què fonamenta Hume el principi d’uniformitat de la naturalesa?

15b. Què vol dir Hume quan escriu: Les forces mitjançant les quals operen els cossos són totalment desconegudes. Nosaltres en percebem només les seves qualitats sensibles. I quina raó tenim per pensar que les mateixes forces hagin d’estar sempre connectades amb les mateixes qualitats sensibles?

16. No és la raó la guia de la vida, sinó el costum. Contra qui va adreçada aquesta conclusió?

17. Quin problema ens planteja en aquest paràgraf?

18a. Hume recorda alguns conceptes: per què la creença no pot ser objecte de demostració?

18b. Quina diferència hi ha entre la concepció que aprovem i la que no?

19. [Anàlisi de la creença (paràgrafs 19-21): Què és la CREENÇA i què la diferencia de la simple concepció?] Actitivat Argumentativa: Explicita les hipòtesis formulades per l’autor per tal de donar-ne compte de la diferència.

21. Transcriu al quadern el resum dels passos que l’autor ha donat per tal d’establir la conclusió anterior.

22a. Com descriu aquest sentiment que caracteritza la creença?

22b. Què vol dir Hume quan afirma que la poesia, amb tot el seu art, mai no pot causar una passió semblant a l’experimentada en la vida real.

24. Tenint en compte l’exemple proposat, explica què vol dir Hume quan afirma que la nostra experiència passada no és sempre uniforme, de vegades se segueix un efecte d’una causa i de vegades un altre; en aquest cas creiem que existirà sempre allò que és més comú.

25. A quina mena de casos fa extensiva la relació causal? Fes un resum de les idees del text.

Activitats per a treballar l’Apèndix I. Els números fan referència a les activitats proposades al llibre roig de Hume, pàgs. 109-110:

  • Qüestió primera: 1, 2, 3, 5, 7, 8 i 9. A més a més, contesta les següents activitats: (a) Per què hi ha semblances entre l’anàlisi moral i les relacions geomètriques? I quines són les diferències [paràgraf 7]; (b) Fes un resum del paràgraf 22.
  • Qüestió segona: 3, 5-6. I a més a més, defineix el concepte de sentiment moral.

Pel que fa a la redacció (qüestió tercera), heu de fer dues de les següents:

  • Raó i sentiment en Hume.
  • Crítica empirista del concepte de causalitat.
  • Insuficiència de la raó a l’hora d’emetre judicis morals
  • Crítica empirista als conceptes de la metafísica: substància i causa.
  • Creença i sentiment en Hume

Finalment, en relació a la quarta qüestió, n’heu de fer una de les proposades a continuació:

  • Racionalisme i empirisme
  • El concepte d’idea en Plató i Hume.
  • El concepte d’idea en Locke i Hume.
  • Intel·lectualisme moral (Sòcrates) i emotivisme moral (Hume).

Les indicacions i aclariments per a la correcta resolució dels quatre tipus d’activitats les teniu a l’apartat V del llibre de Plató, treballat a la primera avaluació (pàgs. 123-137).

Heu de lliurar per escrit les respostes a totes aquestes activitats el dimecres 14 d’abril de 2010.

Anuncis
%d bloggers like this: