Hume

febrer 24, 2010

David Hume pretèn elaborar la ciència de la naturalesa humana, seguint el model de Newton en relació a la ciència natural. El marc teòric des del qual durà a terme aquesta ciència de la naturalesa humana és la filosofia empirista.

Per a Hume, l’ésser humà no solament té la capacitat de conéixer i de descriure el món que l’envolta, i del qual ell també forma part, sinó que també és capaç de valorar les accions i actuar en conseqüència.

La primera capacitat és pròpia de l’enteniment i té a veure amb la racionalitat teòrica, la qual té com a producte el coneixement, i en particular, la ciència. La segona capacitat és pròpia de la voluntat, que té a veure amb la racionalitat pràctica,  i s’expressa en la concucta moral.

De la primera qüestió estrictament epistemològica se’n va ocupar a la primera part del Tractat de la Naturalesa Humana, i de la segona, a la tercera part. Pel que fa als textos que anem a treballar a l’aula, dels problemes epistemològics en parla al Compendi, i dels problemes morals ho fa a l’Apèndix I de la Investigació sobre els principis de la moral.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: