Sobre l’avorriment i el ‘sentit del temps’ (Thomas Mann, La muntanya màgica)

Agost 16, 2016

Sobre l’essència de l’avorriment s’han estès diversos conceptes erronis. En conjunt es creu que l’interès i la novetat del contingut “fan passar” el temps, o sigui, que l’escurcen, mentre que la monotonia i la buidor n’afeixuguen i frenen el pas. Això no és ben bé exacte. Perquè encara que la buidor i la monotonia puguin allargar i fer “avorrits” els moments i les hores, els grans i els màxims espais de temps els disminueixen fins al no res. Inversament, un contingut ric i interessant és prou capaç d’escurçar i alleugerir les hores i també el dia, però comptat a gran escala confereix al pas del temps eixamplament, pes i solidesa, de manera que els anys rics en esdeveniments passen molt més a poc a poc que no els mísers, buits, lleus, els quals el vent s’enduu d’una bufada i passen volant. Allò que s’anomena avorriment, doncs, en el fons és més aviat una morbosa distracció del temps, a causa de la monotonia: amb la regularitat ininterrompuda, els grans lapses de temps s’encongeixen d’una manera esparveradora. Quan un dia és com tots, tots els dies són com un de qualsevol. I, amb uniformitat completa, la vida més llarga seria viscuda com si fos curtíssima i s’esvaniria sense adonar-nos-en. L’habituació és com l’adormiment o potser l’esllanguiment del sentit del temps, i si els anys de joventut es viuen a pleret, però la vida posterior sempre transcorre i avança més de pressa, això també ha de dependre per força de l’habituació. Sabem prou que intercalar costums diversos i nous és l’únic mitjà de mantenir la nostra vida, de refrescar el nostre sentit del temps, d’aconseguir, al capdavall, un rejoveniment, refermament, alentiment de la nostra vivència del temps i, amb això, la renovació de la sensació de viure. Aquesta és la finalitat del canvi de llocs i d’aires, del viatge al balneari, el restabliment que comporta la variació i l’episodi. Els primers dies d’una nova estada tenen un ritme jovenívol, això és, puixant i prolix –si fa no fa, són sis o vuit dies. Després, a mesura que van passant, en anar-se un “adaptant”, s’hi observa un escurçament progressiu: qui sent adhesió per la vida, o més ben dit, qui voldria adherir-se a ella, s’adona amb basarda que els dies tornen a començar a ser lleus i a escapolir-se; i la darrera setmana, en cas de ser-ne potser quatre, té una velocitat i fugacitat que fa por. Certament, haver reviscolat el sentit del temps aleshores ajuda a superar aquest episodi i es fa notar quan es retorna a la regularitat. Després del canvi, els primers dies a casa també es viuen d’una forma nova, prolixa i jovenívola, però només uns pocs, perquè un s’adapta més de pressa a la regularitat que no pas a la seva interrupció, i quan el sentit del temps viu el cansament de l’edat, o bé no ha estat mai gaire desenvolupat –un senyal de debilitat vital innata–, aleshores torna a adormir-se ràpidament i vint-i-quatre hores després ja és com si no s’hagués estat mai fora i, el viatge, com el somni d’una nit.

Thomas Mann, “Excurs sobre el sentit del temps”, en La muntanya màgica, cap. 4. Proa, Barcelona, 1994, pàgs. 131-132. Traducció de Carme Gala


Gustavo Bueno (1924-2016)

Agost 8, 2016

Gustavo Bueno (1924-2016)

http://www.publico.es/culturas/fallece-asturias-91-anos-filosofo.html


L’èxit educatiu de Finlàndia (Michael Moore)

Agost 4, 2016

Sobre els prejudicis culturals

Juny 11, 2016

 


A les meues ‘calimeres’ de Sociologia

Mai 27, 2016

IMG_2441

Ha estat molt agradable treballar amb totes vosaltres. Amb personetes així, ú no té ganes d’acabar el curs. Sóu responsables i molt agraïdes. Vos desitge sort, que continueu sent tan bones persones i que la vida vos somriga. Fins sempre!

 


Nos la han colado pero bien

gener 24, 2016

Miguel Brieva. Nos la han colado pero bienMiguel Brieva  http://www.clismon.net/


‘L’esperit nadalenc’

Desembre 31, 2015

Luces navideñas

Materia Dispersa

http://materiadispersa.blogspot.com.es/2015/12/232.html?utm_source=feedburner&utm_medium=email&utm_campaign=Feed:+MateriaDispersa+%28Materia+Dispersa%29


Epistemologia

Octubre 28, 2015

«La ciència no és sinó un permanent estat de vigília epistemològic, un dubte constant davant de qualsevol pretesa certesa.»

Origen: Epistemologia

[http://metode.cat/Revistes/Seccions/Sociofolcologia/Epistemologia]


El presoner de la caverna

Octubre 25, 2015

EMILIO LLEDÓ

Sobre el tema de la caverna

EL PAÍS, jueves 1 de julio de 1993.

Suplemento Temas de nuestra época, núm. 285

El mito cuenta que estaban atados por las piernas y por el cuello. Y desde niños. No te­nían posibilidad de mirar a otro sitio que al iluminado fondo de la cueva. Iluminado por un fuego que, a mitad del camino entre la posible, leja­nísima, salida y los prisione­ros, estrellaba, ante sus ojos, las sombras de unos objetos alzados sobre las cabezas de misteriosos porteadores. Los prisioneros no podían ver sino esas sombras, porque tras sus espaldas y ante los porteadores se alzaba un muro tan alto como estos per­sonajes, y que impedía descu­brir la totalidad de la tra­moya. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Platonisme i filosofia de la ciència

Octubre 21, 2015

A mí, como supongo que a ustedes, se les contó una historia de los pensadores griegos más o menos como esta. A los griegos lo que les iba era la observación pura, la contemplación. Desde esta perspectiva, se dedicaron, principalmente, a teorizar, a crear grandes y hermosas teorías, como la de las ideas platónicas o el hilemorfismo aristotélico. Es verdad, con todo (dicen), que también hubo griegos dedicados a la técnica. Constituyen esas rarezas entre las que se mueven los especialistas de la llamada “historia de la ciencia y la técnica”. Unas curiosidades, por cierto, impuras, porque impuro era el contacto con la materia y, particularmente, la materia viva muerta. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.